El franquisme i la repressió

En aquesta entrada us parlaré de la repressió franquista, i com va afectar a la població, en especial a Catalunya.

Un cop acabada la guerra i amb la creació del nou ordre totalitari es va iniciar una etapa marcada pel franquisme i una repressió molt severa contra els vençuts. La repressió franquista tenia com a objectiu poder posar fi a tots els moviments i ideologies que havien defensat la república en un cert moment, d’aquesta manera Franco podia assegurar-se una estabilitat completa al poder. La repressió franquista va ser una etapa llarga i marcada per la por ja que el regim franquista utilitzava la imposició de càstigs com a mitjà per a impartir exemple. Aquests càstigs consistien en empresonaments, tortures i execucions entre d’altres mètodes, i van garantir la submissió al regim per part de la població, ja que aquesta va romandre en silenci per por. 

Amb la població sota silenci va ser molt fàcil per al nou règim prendre el poder de tot l’estat, d’aquesta manera es van aprovar noves lleis que molts cops atemptaven contra la vida de persones que havien recolzat la república, i també es van dur a terme processos de confiscació de bens a entitats, partits i sindicats que havien expressat idees republicanes. Un altre aspecte que cal remarcar són la creació de noves presons degut al gran augment de detencions que es va donar, aquestes noves presons eren llocs insalubres on els presoners malvivien en condicions precàries d’higiene i d’alimentació, aquest fet va provocar un alt índex de mortalitat dins aquestes presons. A part de llocs de reclusió com les presons també es van crear els batallons de treball, on els reclutes perillosos duien a terme tasques de treball de reconstrucció d’obres públiques, en aquest cas molts cops es reclutes també malvivien i es trobaven en una situació de salut molt dolenta.

Catalunya pel que fa al període de la repressió franquista va tenir un paper destacat degut a les característiques especials que va assolir, al contrari que altres territoris on la població havia quedat silenciada per la por, Catalunya es va mostrar hostil i contraria als vencedors de la guerra i al nou regim, aquest fet en gran part es deu al sentiment d’arrelament al territori, la cultura, el govern, la llengua i la identitat pròpia com a català.

Per aquest fet la repressió franquista va actuar de forma molt severa a Catalunya. El primer que Franco va dur a terme va ser l’abolició de l’Estatut de Catalunya, posant així fi a l’autogovern, un símbol d’identitat per als catalans. Per a poder acabar d’eradicar el sentiment català en la població Franco pretenia atemptar contra la llengua i la cultura i així extirpar de manera eficaç el sentiment catalanista. D’aquesta manera va marginar la llengua catalana a un us privat, i la va considerar un dialecte inapropiat l’ús del qual quedava prohibit en qualsevol àmbit públic, aquest fet també va repercutir en la publicació d’obres en català. S’inicià al mateix temps la persecució de qualsevol símbol de catalanitat com per exemple banderes o himnes, per contra la població va oposar resistència de forma passiva a totes aquestes noves mesures i es va iniciar un activisme creixent en defensa de la llengua i la cultura.

Aquesta oposició i resistència va provocar una persecució molt dura a Catalunya, amb 3.500 execucions, entre les quals s’hi trobava el president de la Generalitat Lluís Companys, 78.000 judicis sotmesos a tribunals militars, una depuració massiva de treballadors de totes les administracions públiques, confiscacions de propietats i finalment l’exili de milers de persones que es va veure obligades a fugir de l’horror de la repressió franquista.